Excel·lent mirador paisatgístic i exemple de nucli pallarès agrupat que encara conserva la seva estructura tradicional. Situat a 1300 m d'alçada, des del poble es poden fer excel·lents excursions pel bosc.
L'any 1066, apareix per primera vegada a la documentació el nom de Tornafort a resultes d'una conveniència feta entre el comte Artal I de Pallars Sobirà, que va definir aquest castell al comte Ramon V de Pallars Jussà.
De Tornafort es parla a diversos documents a partir del segle XI. Aquesta població sempre ha estat depenent de la casa comtal i formant part d'un territori on els vescomtes de Vilamur exerceixen la seva jurisdicció al costat de les possessions que depenien de la seu urgelesa. Tot i això, el centre proper dels Malmercat, una de les famílies més poderoses del Pallars de l'època, hauria estès els seus dominis, en diverses èpoques, cap al terme de la castellania de Tornafort.
Al segle XIII apareix per primera vegada el nom del castellà de Tornafort.
Al segle XVI, concretament el 25 de Febrer de 1504, el duc de Cardona envia una missiva a Carles de Tornafort amb l'encàrrec que «…la fortalesa sigui ben guardada…».
Al segle XVII, gràcies a la descripció del marquesat de Pallars i del vescomtat de Vilamur realitzada per Onofre Timbau, sabem que l'any 1628 Tornafort forma part del marquesat de Pallars i del vescomtat de Vilamur, el qual té tota la jurisdicció civil i criminal sobre els seus habitants. Hi ha 10 cases regides per un alcalde i un jutge.
El 1639 encara es diu la castellania de Tornafort en un document notarial on el governador del duc de Cardona, Lluís de Gomar, presenta els seus arguments davant Madalena de Copons, senyora de Malmercat, per fer prevaldre els drets del duc sobre la castellania dins del context dels nombrosos litigis que enfrontaven els dos senyorius. La trobada es va realitzar a la partida anomenada els Pozos, dins del terme de Tornafort.
Al segle XVIII, quan el castell ja només seria un record llunyà i els seus rastres van quedar enterrades sota noves edificacions, el vescomtat de Vilamur va passar a incorporar-se a les institucions jurisdiccionals del marquesat que, alhora, formaria part d'una estructura superior, real o estatal, anomenada primer «subvegueria de Pallars» i, després, «corregiment de Talarn».
Tornafort cap a la modernitat (segles XIX, XX). Cap al 1850 el poble, com tots els del districte municipal de Soriguera i de tot el Pallars, arribava gairebé al seu màxim poblacional. Tot i això la crisi del model d'agricultura de subsistència (1870-1910) va produir un estancament de la població a les àrees de muntanya que es va fer sentir als nuclis de la vall i al mateix Tornafort.
Aquest període ve marcat també per una sèrie d'anys de climatologia adversa, principalment a les acaballes del segle XIX, i pels efectes comercials negatius que va suposar l'arribada de la fil·loxera a la Conca de Tremp, cosa que repercutiria als nuclis de muntanya del Pallars Sobirà. Aquesta situació econòmica de crisi es va traduir en efectes migratoris, primer estacionals i, més endavant, definitius cap a Barcelona i les grans capitals.
Tot i la crisi, la modernització es va anar imposant, principalment en infraestructures i equipaments. La transformació progressiva de les estructures ramaderes encarades cap a la producció de llet de vaca va fonamentar en bona part l'economia dels pobles com Tornafort. La guerra civil (1936-1939) va afectar el poble en molts aspectes. El fet que s'instal·lessin els dos fronts i que els veïns haguessin de ser evacuats, va repercutir a l'entramat urbà de diverses maneres.
El 1979 els veïns de Tornafort demanen a l'ajuntament ia la Generalitat de ser una Entitat Municipal Menor, però els tràmits queden sense resoldre's. El 1999, vint anys després que els veïns del poble haguessin demanat de constituir-se en Entitat Menor, es torna a reprendre el procés. Al juliol de 2004 la Generalitat aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Tornafort
font: http://ow.ly/of2zG & http://ow.ly/of2AO
