Faula sobre la paciència i l'esperança, excel·lent per entendre per què la loteria a Sort és encara avui una de les tradicions més arrelades al nostre país i perquè tantes persones juguen any a any amb un somriure:
Fa molts anys, vivia a Sort un pastor amb dues ovelles i els seus dos xaiets. Cada nit el pastor els resguardava del fred i del vent en un petit cobert al costat de la seva humil casa a les muntanyes, on a més podien dormir plàcidament sense por de ser caçades pels llops que hi habitaven.
I cada matí, el pastor deixava les ovelles majors als prats verds de Sort perquè poguessin córrer i pasturar lliurement.
Un dia les ovelles es van allunyar del pastor i van travessar un petit rierol, afluent del riu Noguera Pallaresa. Van estar divertint-se, jugant entre elles i pasturant sense parar atenció al cabal, que després d'unes poques hores havia augmentat enormement. En adonar-se que no podien creuar les aigües, que ja no eren tranquil·les, sinó fortes i perilloses, es van posar nervioses i van començar a balar desesperades.
Al cap de pocs minuts va arribar el pastor a la riba oposada, però poc podia fer ja que les aigües també eren perilloses per a ell.
Una de les ovelles va començar a impacientar-se i entre sanglots va dir:
- El riu no baixarà Si arriba la nit el pastor se n'anirà sense nosaltres i si ens maten els llops, els nostres xaiets moriran de gana!
La seva companya va intentar calmar-la i li va respondre:
– No perdis l'esperança. El pastor ens adora i mai no ens deixarà. A més, ja hem vist altres vegades com de vegades els rius creixen i sempre les aigües tornen a la llera. Tornarem aviat al costat dels nostres xaiets.
Però de res no van valer les seves sàvies paraules. La primera ovella no va poder esperar més i després de caminar uns passos, les aigües braves la van arrossegar riu avall, després de la impotent mirada del pastor que observava la trista escena des de la riba oposada.
Unes hores després, cap al tard, les aigües a poc a poc van anar minvant i el pastor que fins aquell moment esperava assegut en una roca, va poder creuar amb precaució i rescatar l'altra ovella, que pacient també esperava a l'altra banda.
Finalment a casa, el pastor va reunir l'ovella supervivent amb el seu fill xaiet i amb el xai orfe que la va acceptar com a mare adoptiva.
La moralitat d'aquesta faula és ben senzilla:
Sense esperança és impossible tenir paciència, perquè ningú no espera l'impossible i l'esperança més forta és la que neix en les situacions més difícils. Cal tenir paciència i mai perdre l'esperança, perquè tot arriba al seu temps.
Us deixem un vídeo de la loteria de Sort
ENTERA'T DE LES NOSTRES OFERTES ABANS QUE NINGÚ
SUBSCRIU-TE I SEGUEIX-NOS
