Aiguestortes, informacion de interes

INFORMACION EL PARC DE AIGUESTORTES

• El trafico de vehiculos a l'interior del Parc Nacional de aiguestortes i estany de sant maurici aquesta totalment prohibit, excepte en els supòsits especificats en l'Ordre de 17 de desembre de 1993 (DOGC, num. 1.845, de 12.1.1994). Només es permet l'accés al seu interior a peu, amb bicicleta (fins als punts de informacion de Aiguestortes i Sant Maurici) o amb els ser vicis de transport publico 4×4, degudament autoritzats, de la zona d'influència del Parc Nacional. El Parc aquesta planlficado per a gaudir-lo passejant per les valls i descobrint els sons de la naturalesa.

• Els paisatges han de ser el reflex dels processos naturals que, sense intervencion humana, ocorren. Per aquest motiu, no s'han retirat els troncs procedents de les allaus de 1996, excepte en aquells llocs en els quals, per la acumulacion de visitants, per possibles situacions de perill d'incendis o bé per a donar pas i mantenir oberta i disponible la xarxa de camins ha estat imprescindible fer-ho. Tampoc es permet la caça, la pesca, la captura d'animals o fer malbé qualsevol dels elements naturals presents dins de les seves Les pedres, arboles i arbustos; les flors, les fruites, els bolets i les llavors; i tot tipus d'animals, sense excloure als invertebrats, formen part de la naturalesa.

• Els termes municipals dels municipis han estat declarats zones de risc alt d'incendis, encendre foc en el bosc és una imprudència que pot ocasionar conseqüències irreparables. No és estrany veure alguna columna de fum després d'alguna tempesta seca. En aquests casos, hem d'avisar immediatament als guarderia o als punts de control.

• Que ningú adverteixi per on hem passat. No embrutem la muntanya amb les nostres escombraries. Hem de portar-nos-la i dipositar-la en els contenidors situats en els diferents pobles dels voltants.

• L'acampada lliure i descontrolada augmenta la proliferació d'escombraries, la compactació del sòl i l'asfíxia de l'herba, la qual cosa propícia una erosió difusa. Els refugis de montana ofereixen els serveis necessaris i un resguard

• No traurem el cap als precipicis i no abandonarem els camins senyalitzats. Són una garantia per a la nostra seguretat i al mateix temps col·laborarem en la preservació d'aquest espai natural.

• La fauna és díficil d'observar i escoltar. L'aire i l'aigua formen la música. Procurarem no pertorbar la tranquil·litat del lloc. Hem d'evitar utilitzar maquines o instruments que produeixin sorolls estranys a la naturalesa o realitzar accions que alterin o espantin als animals.

• Procurem no portar animals de compañia. En cas de necessitat, han d'anar subjectes obligatòria- ment a la persona que els porta, per a tranquil·litat d'altres visitants. D'aquesta manera, es pretén no interfeiir negativament sobre la fauna salvatge i els ramats domèstics presents a l'interior del Parc.

• Les aigües dels llacs i torrents estan molt frias. A l'hivern estan gelades, però és molt perillós caminar per damunt. Poca vida s'aconsegueix amb unes condicions tan dures. Malgrat això, els llacs solen estar envoltats d'una vegetacion especialitzada altament sensible. No aquesta permès banyar-se ni practicar cap activitat aquàtica en els rius, cascades i llacs.

Recordem alguns consells

• És molt recomanable posar-se en contacte amb les Cases del Parc. Abans d'efectuar la nostra visita, ens informarem bé abans de començar qualsevol recorregut o travesia

• Hem de portar l'equip adequat (botes, roba d'abric, impermeable). La meteorologia pot canviar molt bruscament en alta muntanya. Si es desitja observar la fauna, és recomanable portar prismàtics i la càmera de fotos o el vídeo. També és important portar alguna crema dermoprotectora per als raigs solars, tant a l'hivern com a l'estiu. L'aigua que discorre pels rierols i les fonts no aquesta tractada com la de casa. És millor consumir aigua envasada.

• S'ha de sortir d'hora, si es vol fer alguna excursió una mica llarga. Valorarem bé les nostres forces i les el grup. Pensem en la volta. Cal portar algun mapa detallat de la zona.

• L'alta muntanya no és sempre accessible. No cal dubtar a deixar la sortida per a un altre dia en què les condicions siguin mes favorables.

• A l'hivern, cal extremar les precaucions. Ens informarem especialment sobre les condicions meteorologicas i el risc d'allaus.

• En cas d'emergència o accident, tots els refugis de montana disposen d'un equip de radi connectat amb els Bombers de la Generalitat de Catalunya

• En cas de tempesta de llamps i trons, no cal quedar-se en els llocs elevats ni buscar refugi sota els arboles aïllats ni en planícies humides o mullades per la pluja

ACTIVITATS I REFUGIS

Reflugi d’Estany Llong

Refugi Joan Ventosa i Calvell

Refugi Josep Maria Blanc

Refugi d’Amitges

Refugi de la Colomina

Refugi del Pla de la Font

Refugi de Saborédo

Refugi de Colomérs

Refugi dera Restanca

Refugi Espitau de Vielha

Refugi del Gerdar

Refugi-bivac Gerber «Mataró»

COM ARRIBAR?

CARRETERES

• N-230. Lleida-Alfarrás-Benavarri-Vielha; passat el Pont de Suert, L-500 a Caldes de Boí.
• C-13. Balaguer-La Pobla de Segur i N-260. La Pobla de Segur-El Pont de Suert.

• C-13. Balaguer-La Pobla de Segur; N-260 de La Pobla de Segur a Sort; C-28 de Esterri d’Aneu a Vielha; abans de la Guingueta d’Aneu, LV-5004 a Espot.

FERROCARRIL

SERVEI REGULAR D'AUTOBUSOS

• Alsina Graells S.A. (Tel.: 93.265.68.66 i 973.27.14.70). Sortides des de l'estació del Nord de Barcelona i des de l'estació d'autobusos de Lleida (Tel.: 973.26.85.00) en direcció a Pont de Suert o Espot.
• Sector d'Aigüestortes . Del Pont de Suert a Caldes de Boí puja un autobús de juny a setembre. Parada a 1 km de Boí (pont de Boí) o a Caldes de Boí (balneari).
• Sector de Sant Maurlci . L'autobús té la seva parada a 7 km abans d'arribar a Espot, poc abans de la Guingueta d’Aneu. Des d'allí es pot agafar un taxi.

Autobus del Parc

SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT Al PARC NACIONAL

INFORMACION I VISITES

Telèfons d'informació turística